lunes, 26 de septiembre de 2016

ARSU-FESTA a la MANDRILIADA (3 de set. Granja dels Frares)

ARSU-FESTA a la Mandriliada 
3 de setembre, Granja dels Frares (El Morell)






Per quart any consecutiu l’Associació Mandrília ha organitzat la Mandriliada. 

L’associació Mandrília és originària de Reus, coneguda per les representacions teatrals -en clau crítica- com un sopar fictici entre reusencs il·lustres del segle XIX.

La festa alternativa de la Mandriliada començà sent un acte privat entre amics i coneguts i s’ha convertit en un esdeveniment de referència. En aquest sentit, el col·lectiu malgrat reivindicar-se com a reusenc, critica l’Ajuntament de Reus perquè "no ofereix prou espai ni protagonisme a les entitats culturals de joves de la ciutat. Tanmateix mostrem agraïment per l’atenció rebuda al consistori morellenc."

Enguany, la festa ha comptat amb la col.laboració d'una amalgama d'associacions de joves del territori: a més d'ARSU-FESTA, ha participat la Plataforma Cel Net, la colla castellera dels Pataquers de la URV, i concerts a cura de Dj Pantoja, La Morena, Maskarats, Urtica Sound i Albercocks. 


Vista general de l'emplaçament



Parada d'ARSU-Festa





Detall de la zona Chill-out, la funció del qual és proporcionar una zona apartada de descans i tranquil·litat


Detall dels serveis que oferia la parada.



L'anàlisi de substàncies (Test-ING) és una altre dels serveis que ofereix ARSU-Festa. L'objectiu és reduir i minimitzar els riscos derivats del consum de drogues






Imatges d'algunes de les anàlisis realitzades (píndola silver, cocaïna, MDMA i speed )


  


A banda de determinar la puresa o presència de  substàncies, les anàlisis funcionen com un sistema d’alerta sobre substàncies fraudulentes.




També es disposa d’un alcoholímetre i es proporciona assessorament per a conductors. 
(La tassa màxima d'alcoholèmia permesa per conduir es 0,25 i 0,15 per a conductors novells.)






Taulell amb fulletons. Amb la informació que oferim, pretenem augmentar el grau de responsabilització, proporcionar pautes preventives tant per a consumidors com per a no consumidors.





Kit higiènic consum esnifat (disposa de dos rul·los i fulletó preventiu)




Aquest altre kit, conté un preservatiu masculí, lubricant i fulletó informatiu sobre les Malalties de Transmissió Sexual.











.


lunes, 19 de septiembre de 2016

El Pla d'accions sobre drogues de Reus a les VII Jornades Filosòfiques: El valor de les drogues (19-21 set. 2016)


Filosfia i drogues de infodroguesreus

http://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/el-plaer-i-el-dolor-una-filosofia-de-les-drogues/224444 


Quina és la naturalesa del desig? Què ens diuen les drogues de la seva devoradora potència? A quins anhels, a quines exploracions del plaer respon avui el seu ús? Giulia Sissa, filòsofa i historiadora del món clàssic, reflexionarà sobre aquestes qüestions a partir de la filosofia clàssica i la psicoanàlisi.

.

El 19 de setembre el CCCB acull la sessió inaugural de les Jornades Filosòfiques de Barcelona, organitzades conjuntament amb l'Institut Français de Barcelona i l'Arts Santa Mònica i comissariades per Xavier Bassas i Felip Martí-Jufresa. La resta de sessions tindran lloc en les altres institucions el 20 i el 21 de setembre.

Les VII Jornades Filosòfiques aborden una qüestió que, mirada amb calma i sense prejudicis, travessa amb més o menys intensitat la vida de gairebé tothom: les drogues. L’objectiu d’aquestes jornades és, doncs, contribuir a desconstruir la consistència mateixa del concepte de droga, és a dir, les distincions categorials que l’han estructurat de manera dominant: legal/il·legal, natural/química, dura/tova, terapèutica/recreativa, inspiradora/autodestructiva.

.
Moment de la intervenció de la Dra. Tré Borràs.
Directora del Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus
.

*   *   *

Yves Michaud abordà el fenomen de consum de drogues emmarcat-lo en un sistema de plaer, avui dia, fortament industrialitzat.

En línees generals, la societat de consum evita el dolor. Cosa que alimenta el camp de les addiccions en sentit ampli. 

Segons Locke, el plaer representa una regresió a un estat de felicitar complet ja que el plaer és quelcom que sentim i la nostra ànima no jutja si és bo o dolent. Senzillament ho perceb. El plaer i el dolor són, doncs, fàcils de reconèixer i difícils d'analitzar. En aquest sentit, sabem que el nucli del plaer és un sentiment de satisfacció impossible d'analitzar, la tendència del qual impulsa repetir: el plaer genera plaer.

Fent una mica de repàs històric dels pensadors del plaer; al s. IV aC, Arísitip de Cyrène (pupil de Sòcrates, de l'Escola cirenaica de l'Hedonisme i l'ètica),  reduïa els homes a dos sentimens oposats: patiment (rugós) i plaer (llis). Segons això el plaer és un fi en si mateix. D'altra banda, contraposant el pensament de Plutarc i Sòcrates. Sòcrates refusava categòricament la postura hedonista, afirmant que mentre s'experimenta plaer no s'és conscient i ens frapa una mena de buidor existencial. Diferentment a Plutarc, quan afirmava que la consciència no és necessària en el gaudi.


Fent un salt en el temps, situant-nos a la precambra del pensament modern, Michel de Montaigne, al s. XVI, reflexionaba sobre el dolor associat a l'addicció. Mirat fredament, a l'època la poca accessiblitat als opiacis, psicòtrops, cafè; amb unes condicions de conservació i transport que poc tenen a vuere amb les d'ara; la posició dels consumidors havia de ser molt privilegiada. En aquest sentit, l'excitant de la població era el dolor. I, aquest, era "monopolitzat" per la religió (flagel·lacions, dejuni, abstinència, tortures, execucions públiques). Subjacentment a tot això, segurament,  hi tenia a veure el patiment i la impotència davant les malalties (incurables) de l'època.

Al s.XIX i XX es comença a industrialitzar el plaer, passant a ser un producte font de consum. S'entra en la roda del mercat i la sofisticació, i en ella, la oferta de substàncies de tot tipus (cocaïna, morfina, heroïna...) No es fins el s. XIX, doncs, que el consum per al gaudi deixa de ser una qüestió d'atzar i entra en el terreny de la voluntat.

La característica més palpable de la Modernitat és el seu caràcter progressivament més complex, sofisticat i extremadament racional. On les formes de plaer es creen i produeixen. Com exemple d'aquest fenomen al BIG DATA, és el moment que rebem ofertes de plaer, abans fins i tot, que les puguem demanar. Res rugós. Creem bombolles de plaer i el gaudi esdevé paradoxístic: esports extrems, espais d'intercanvi sexual...

Segons l'autor, tot això respon a un disseny (ideologia) del sistema que ultima i té en compte fins l'últim detall: organitzem el plaer del lleure per sortir de tota rutina, alleugerir el dolor, esquivar les obligacions quotidianes... a canvi de perdre algunes llibertats (com als carnavals clàssics).

En conclusió, el luxe, la immediatesa i la rapidesa són els pilars que configuren el plaer (dels jets dels rics als vols low cost). I la seva estructura és pueril: "més i més i més"; com els nadons. Traslladant tot això al consum de drogues, el problema no és la seva prohibició sinó l'addicció. I, aquesta, es produeix sota la nostra capacitat tècnica de produir plaer i generar demanada. I, així, la societat es regenera (¿?) a còpia d'addiccions: al joc, al sexe, als diners... 

*   *  *

Programa 

Jornada inaugural: Una filosofia de les drogues
Dilluns 19 de setembre / CCCB
18.30 -18.45 Presentació de les Jornades a càrrec dels seus comissaris Felip Martí-Jufresa i Xavier Bassas.
18.45 -19.30 Conferència«El plaer i el dolor. Filosofia de les drogues» de Giulia Sissa.
19.30 - 20.30 Debat amb el públic.

Substàncies de la modernitat
Dimarts 20 de setembre / Arts Santa Mònica
17.00 - 17.15 Presentació «Per què treballem?» del volum de les VI Jornades Filosòfiques.
17.15 - 18.15 Conferència «Dels quinquis a les narcocultures actuals» de l’investigadora Amanda Cuesta, i «Ensayos de herejía» del filòsof Luis-Andrés Bredlow.
18.15 - 19.15  Conferència «Sense passar-se de la ratlla» del psicòleg David Pere M. Oró, i «Les drogues: nucli i atractor de tota cultura humana» de l’antropòleg Josep M. Fericgla.
19.15 - 19.30 Pausa
19.30 - 20.15 Conferència «La industrialització del plaer» del filòsof Yves Michaud,
20.15 – 21.00 Debat amb el públic.

Els límits de l’experiència
Dimecres 21 de setembre / Institut Français
19.00 - 21.00 Projecció d’On the War on drugs, de Tre Borràs i Antoni Llort (2016, 23’).
Taula rodona amb els directors i amb el filòsof Yves Michaud  i Energy control (projecte reducció de riscos –ABD).
 21.00 Clausura de les VII Jornades Filosòfiques.

viernes, 2 de septiembre de 2016

31 d'agost: Dia Mundial de la Sobredosi


31 d'agost. 
Dia internacional de prevenció i conscienciació de la Sobredosi.


Vam començar l'activitat del dia a la Illeta, fent un taller d'actuació en cas de sobredosi, amb la participació de la infermera, Meritxell Cortassa del Servei d'Addiccions i Salut Mental. Hospital Universitari Sant Joan de Reus.



P.A.S.

Protegir-se: Mirar que no hi hagi objectes punxants, posar-se guants.
Avisar: Avisar EMERGÈNCIES 012 i descriure com està la víctima.
Socórrer: Si respira o no..., si té vòmits o no, si té pols o no.

En casos de dubte o sobredosi: Administració de NALOXONA i/o REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR.




Després d'esvair dubtes i una mica d'esbarjo, vam dinar l'arròs amb conill elaborat al taller de cuina del dia anterior: 
Per llepar-s'hi el dits!




Posteriorment, amb els deures fets, i amb l'arsenal de conscienciació a punt, vam fer via cap a Barcelona. 






Any rere any, des d'Illeta i ARSU, hem estat presents cada 31 d'agost.



FOTO: Toni A.


Aquest 2016, les diferents associacions d'usuaris i ex usuaris de drogues d'àmbit català, ens vam organitzar a través de la plataforma
CATNPUD.






FOTO: T. Arroyo

Tot seguit, podeu visualitzar la efectivitat de les sales de consum i dels programes d'administració de naloxona.



Sobredosi 2016 cat de infodroguesreus


FOTO: Toni A.














Aquesta és una lluita llarga i complexa. Que malgrat salvar vides, no sempre és vista amb bons ulls per tothom. Ho sabem.  

BALANÇ DE LA JORNADA
Quim Gómez. President d'ARSU.      


El dia 31/12/2016 l'associació A.R.S.U. varem marxar cap a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per celebrar el dia mundial per les morts per sobredosis.

Allí ens vam trobar amb les altres associacions que treballen en el nostre àmbit. I tots reunits, cada associació amb les persones que van poder anar, i a la nostra manera, vam fer el recordatori de les persones mortes per el mal ús de les drogues.

La trobada va ser de les 17.00 h. fins les 19.30. Durant la mateixa trobada vam llegir
un manifest sobre la realitat actual d'aquest tema, donant a conèixer la necessitat de 
sales consum a la gent, i evitar tantes morts. Ja que, està demostrat, que les sales 
de consum obertes actualment redueixen les morts a causa de l’ús de drogues.

Aprofitem també, demanar la legalització en l'àmbit les de drogues, i posar en
funcionament més sales de consum per la seva gran efectivitat. Per concloure l’acte 
es van llençar uns cent globus blancs cap al cel en recordatori de les víctimes.

Va ser una trobada molt bonica. Per últim, ens vam acomiadar dels companys allà presents i tornarem cap a Reus satisfets per aquesta diada. 



.